Projecte
Coverteg ESQUÍ PUIGMAL 2900
Albert Santacana Gelabert
Anna Bastida Sanvicens
Client
Ayuntamiento de Err
Descripció
Informe de viabilidat de la Estación de Esquí Puigmal 2900
Albert Santacana Gelabert
Anna Bastida Sanvicens
- Introducció
L’estiu del 2013 es va tancar l’estació d’esquí Puigmal 2900. La gran quantitat de deutes que acumulava la societat cooperativa “Syndicat Cerdanya Puigmal” va ser la causa per la qual l’autoritat territorial va obligar a desmantellar la societat que gestionava l’estació, portant al tancament d’aquesta. Així doncs, Puigmal 2900 es va tancar per un problema de gestió.
En aquest informe de viabilitat es pretén justificar si és possible o no tornar a obrir l’estació de cara a la temporada 2015-2016. L’objectiu, però, d’aquesta nova obertura, no és seguir amb la línea de negoci anterior si no, oferir un producte nou i creatiu en el sector dels esports d’hivern a la Cerdanya.
- Història
Puigmal 2900 va ser creada l’any 1975 pel Consell General dels Pirineus-Orientals. Inicialment SEMER va ser l’encarregada de l’explotació de l’estació.
En el 1978 es va establir un Syndicat Mixte entre la Commune d’Err, propietària del terreny, i el Consell General, per dur a terme la gestió i administració.
Després d’haver tancat durant tota una temporada (1980-1990), el Consell General va abandonar el Syndicat Mixte, 1991. Així doncs, la Commune d’Err es va trobar sola en l’explotació de l’estació.
Per la seva negativa a gestionar directament l’estació a través d’una autoritat municipal, es va crear un Syndicat Intercommunal que agrupava Err, Sainte-Léocaide, Estavar, Saillagouse, Palau de Cerdagne i Nahuja.
Els préstecs del Syndicat Mixte van quedar a càrrec del Consell General. El nou Syndicat Intercommunal va contractar el seu primer préstec al 1998, després es va desenvolupar gradualment l’estació fins al 2006, que es van realitzar grans inversions (telecadira de Les Planes esdevingué obsolet, millora de les pistes, sistema de neu artificial…).
Malauradament, després de la realització d’aquestes inversions, el Syndicat es va enfrontar a temporades molt difícils durant les quals hi va haver nevades dèbils que van debilitar, en gran mesura, l’equilibri financer de l’estació.
La successió de diverses temporades dolentes i el desequilibri crònic dels pressupostos van conduir a l’autoritat territorial a obligar la dissolució del Syndicat a principis de juliol del 2013 i a repartir els deutes entre les Communes del Syndicat.
Totes les Communes, a excepció d’Err, van presentar un recurs davant el Tribunal Administratiu amb el propòsit d’anular la decisió prefectoral a partir de la qual van ser demandats a pagar globalment 100000€.
Posteriorment l’autoritat territorial va signar l’ordre de posar fi a les competències del Syndicat Intercommunal.
El deute bancari d’Err representa un 60% del deute pendent a la data de la liquidació del Syndicat i el deute de funcionament s’eleva a un 75%.
Amb el tancament de l’estació es van dissoldre 70 llocs de treball.
- Característiques de l’estació
L’estació d’esports d’hivern Puigmal 2900, propietat del municipi d’Err, està situada a l’Alta Cerdagne, que pertany al departament dels Pirineus Orientals dins de la regió Languedoc-Rosellón.
Per arribar a l’estació des de Puigcerdà s’ha d’agafar la N152 direcció Bourg-Madame i continuar per la N116. Després s’ha d’agafar el trencall cap a la D89, dins de la Commune de Sainte-Léocaide, i seguir la carretera fins el final, ja que, aquesta arriba fins Puigmal 2900.
És una estació que es caracteritza per tenir un fort desnivell amb unes cotes que van dels 1835m als 2665m. Conta amb una gran part boscosa que permet que es protegeixi del vent. La seva altitud permet tenir unes vistes úniques.
Actualment a 1830m es troba el sector Cotzé que compta amb taquilles, guarderia, lloguer d’esquís, cafeteria i serveis. Des d’aquesta cota ja es pot accedir a les pistes d’esquí. A la cota 1970m hi ha el pàrking de Les Planes que dona nom a aquest sector. Aquí també s’hi troben unes taquilles, cafeteria i serveis.
FITXA TÈCNICA | |
Cota màxima | 2.700 m |
Cota mínima | 1.830 m |
Desnivell | 870m |
Km de pistes | 32 Km |
Pistes fàcils | 9.7 Km 30 % |
Pistes intermitjes | 15.2 Km 48 % |
Pistes difícils | 7.1 Km 22 % |
Número de pistes: | |
Verdes | 3 |
Blaves | 5 |
Vermelles | 14 |
Negres | 6 |
Total pistes | 34 |
Esquí de fons | No |
Telecadires | 2 |
Teleesquís | 8 |
Telecorda | 3 |
Capacitat remontadors/hora | 11865 viatgers/h |
Snowparks | 2 |
Border-Cross | 4 |
Canons Km. Innivats | 12Km |
A més a més Puigmal 2900 té una zona de Free-ride amb diferents itineraris.
- Entorn
El territori de la Cerdanya es caracteritza per ser una zona principalment de segones residencies i amb una economia encarada al sector dels serveis. A la zona de Catalunya, en el 2011 les vivendes principals eren un total de 7.665, en canvi les secundaries ascendien a 11.353.
Vivendes familiars per tipus 2011 | ||||
Cerdanya | Catalunya | |||
Principals | 7.665 | 2.944.944 | ||
Secundaries | 11.353 | 470.081 | ||
Buides | 2.168 | 448.356 | ||
Total | 21.186 | 3.863.381 | ||
Font: Idescat, a partir del Censo de población y viviendas del INE. |
En la taula següent es pot veure com el sector serveis aporta al VAB 373,2 millons d’euros, molt per sobre del sector de la construcció, 105,5 millons. I com es pot observar la industria i l’agricultura tan sols aporten 29,2 millons d’euros, conjuntament, al total del VAB que és de 507,9 millons d’euros.
Valor afegit brut base 2008. Per sectors. Millons de euros. 2010 |
||
Cerdanya | Catalunya | |
Agricultura | 8,5 | 1.958,7 |
Industria | 20,7 | 37.524,6 |
Construcció | 105,5 | 19.175,7 |
Serveis | 373,2 | 129.627,0 |
Total | 507,9 | 188.286,0 |
Font: IDESCAT |
El mateix succeeix amb la Cerdagne française, que el sector serveis és el que pren més importància dins del conjunt d’activitats de treball. Veure la següent taula.
Treball segons el sector d’activitat | ||
2011 | ||
Sector | Nombre | % |
Conjunt | 3 232 | 100 |
Agricultura | 85 | 2,6 |
Industria | 114 | 3,5 |
Construcció | 216 | 6,7 |
Comerç, transports, serveis diversos | 1 085 | 33,6 |
Administració pública, ensenyança, salut, acció social | 1 731 | 53,6 |
Font: Insee, RP2006 i RP2011 explotacions complementaries lloc de treball. |
A més, amb la següent font, es veu com a més de ser el sector serveis la principal font de treball a la Cerdanya, aquest sector és temporal ja que és el que experimenta més atur. Això queda justificat amb l’alt nombre de segones residencies i d’activitats temporals com són els esports d’hivern.
Atur registrat. Per sectors. Mitjanes anuals. 2014 | |||
Cerdanya | Catalunya | ||
Agricultura | 8,3 | 13965,3 | |
Industria | 37,9 | 83450,6 | |
Construcció | 162,6 | 76159,5 | |
Serveis | 520,3 | 387279,1 | |
Sense feina anteriorment | 12,2 | 32700,2 | |
Total | 741,4 | 593554,7 |
Font: IDESCAT
Per tant, es pot concloure que la Cerdanya, tant catalana com francesa, estan encarades al sector serveis, en concret al turisme. Aquest turisme és de rentes altes, ja que hi ha un gran nombre de segones residencies i la majoria d’afluència és al hivern pel seu atractiu com a paratge dels esports d’hivern.
- Projecte
Puigmal 2900 és una estació amb un gran potencial, tant per les seves característiques com per l’entorn esmentats anteriorment. És per això que l’objectiu és tornar-la a posar en funcionament tot definint d’una nova manera el tipus d’estació i el servei que s’hi vol oferir.
Així doncs, es vol definir un model d’estació encarat a usuaris amb una renta mitja – alta que facin estades de durada mitja a l’estació per a practicar esports o per gaudir de l’entorn, tant al hivern com a l’estiu, facilitant la seva pràctica mitjançant l’oferta de serveis que els aportin comoditat i satisfacció.
Aquest model ha de ser accessible per a tothom. És per això, que s’adaptaran les instal·lacions (lavabos, pistes d’esquí, hotel, etc…) per tal de facilitar-ne l’accés a persones amb discapacitats físiques. Així es respondrà a una demanda no satisfeta, ja que són molt poques les estacions adaptades.
L’estació estarà fortament compromesa amb el medi ambient, per tant, els seus objectius també són aconseguir la certificació de gestió ambiental ISO 14001 i ser un referent com a estació d’esquí que procura crear el menor impacte ambiental.
En aquest projecte es pretenen construir 10.000m2, en diferents fases, destinats a equipaments que complementin l’estació. Aquests 10.000m2 es sumarien als 2.000m2 de l’alberg, així doncs, complirien els 12.000m2 edificables de la zona. La concessió per aquest projecte es preveu que sigui per a 30 anys.
- . Hivern
Al hivern l’estació estarà encarada a la pràctica d’esports d’hivern. Sent els principals l’esquí i el snowboard. Es pretén que els usuaris puguin fer estada dins la mateixa estació ja que tindran disponible un petit resort. Aquest resort comptarà, a més a més, amb restaurants i botigues de manera que sigui possible satisfer totes les demandes que els clients puguin tenir durant la seva estada. A més les escoles hi podran fer la seva estada hivernal.
Activitats hivern:
– Esquí
– Snowboard
– Esquí de muntanya
– Raquetes de neu
– Aigües termals
- Estiu
A l’estiu l’estació compta amb un paratge natural fabulós per a la pràctica d’esports, com són l’emblemàtic Puigmal, i el torrent de la Ribera d’Err, o bé per al turisme. Per això és possible aprofitar aquest entorn per a oferir activitats i així, fent que sigui un paratge on passar les vacances, un cap de setmana o bé per oferir colònies a escoles i empreses privades. D’aquesta manera el resort estaria en funcionament tot l’any i seria rentable.
Activitats estiu:
– Senderisme
– Muntanyisme
– Barranquisme
– Circuit d’aventura
– Hípica
– Aigües termals
- Instal·lacions i serveis
Aquest model d’estació, que tindrà funcionament tot l’any, comptarà amb les següents instal·lacions i serveis que s’aniran habilitant i construint en el període dels primers 5 anys d’obertura i complementaran l’estació d’esquí:
Taquilles: punt d’informació al client i de venda de forfets.
Oficines: espai on es durà a terme la gestió i administració de l’estació.
Lloguer: botiga per a poder llogar material necessari per a la pràctica dels esports oferts i per a comprar material d’esport de muntanya.
Guixetes: servei pels clients per a guardar el material d’esquí durant la temporada d’hivern. El funcionament serà de lloguer per temporada.
Restaurant: servei de restauració per als clients. Aquest servei disposarà d’una carta i d’un equip de qualitat de manera que sigui un referent dins del món de la restauració en les pistes d’esquí de la Cerdanya.
Hotel-resort: l’hotel estarà situat a peu de pistes amb unes excel·lents vistes de les muntanyes que l’envoltaran. Serà de quatre estrelles per tant, el tracte, la comoditat i la funcionalitat de les seves instal·lacions seran els adients.
Alberg: situat també a peu de pistes. La seva funció principal serà acollir colònies i estades, tant escolars com extra-escolars.
Circuit d’aventura: circuit entre mig del bosc que tindrà activitats com lianes, passarel·les, tirolines, ponts, etc.
- Fases del projecte
Per a dur a terme aquest projecte s’han establert tres fases, dissenyades pels cinc primers anys de l’obertura de l’estació. Cada fase té els seus objectius i accions definides per a una o varies temporades.
FASE 1: obrir l’estació de cara al públic i inici de la remodelació.
Aquesta fase s’iniciarà un cop es tinguin tots els permisos d’explotació de l’estació. Consisteix, en primer lloc, en obrir l’estació pel desembre del 2015.
Per posar-la en funcionament s’hauran de rehabilitar les instal·lacions existents, com són les taquilles, cafeteria, alberg, i serveis de l’estació i també s’hauran de posar en marxa els remuntadors. A més, caldrà invertir en marketing per tal de donar a conèixer un altre cop l’estació, això si, mostrant el que serà Puigmal 2900 en un futur i el model de negoci. El marketing però, haurà de ser constant durant els anys, fent campanyes més fortes en cada nova fase i mantenint uns mínims la resta d’anys.
Per estar a la avantguarda de la resta d’estacions , s’haurà de contar amb la creació d’una pàgina web per a mantenir informats als clients. I una aplicació de l’estació que permeti als usuaris i futurs clients informar-se i estar al dia a través dels smartphones.
En segon lloc, en aquesta primera fase, es començarà la remodelació. És a dir, es començarà la construcció de l’hotel (un 50%) i es posarà en marxa l’estació per a l’estiu (inversió en esports d’aventura). Per així aconseguir que funcioni tot l’any. A més, s’invertirà en remuntadors per tal de millorar les instal·lacions.
En aquesta primera fase, l’hotel no estarà operatiu. A finals d’aquesta fase, però, l’estació ja comptarà amb un bon restaurant a pistes.
Aquesta primera fase es preveu que tingui una durada de dos anys, del desembre del 2015 al desembre del 2017.
FASE 2: obertura del 50% del resort.
La segona fase s’inicia un cop ja es pot obrir la part del resort, el 50% que es va començar a construir en la primera fase. Per tant, a partir d’aquí, els clients ja podran allotjar-se en la mateixa estació.
La capacitat d’allotjament de l’hotel serà de 233 persones aproximadament, a més l’estació seguirà comptant amb l’alberg. En aquesta fase es començarà la construcció del 50% restant de l’hotel.
La previsió és que duri un any, del desembre del 2017 al desembre del 2018.
FASE 3: acabar resort, obertura del 100% i manteniment estació.
L’última fase comença a partir que el resort ja està totalment acabat. Pretén que el resort ja estigui disponible al 100%, invertir en manteniment de les instal·lacions i modificar algun remuntador.
La capacitat del resort serà d’unes 465 places màxim. En aquesta fase s’invertirà en manteniment de totes les instal·lacions de serveis, com són taquilles, lloguer, cafeteria i lavabos. La modificació d’algun remuntador és necessària per tal d’anar actualitzant l’estació i així oferir un servei de qualitat.
Aquesta última fase té una durada de dos anys, del desembre del 2018 al desembre del 2020.
- Inversions del projecte
Per a fer possible aquest projecte s’han de fer inversions en el curs d’aquests 5 primers anys, com són; la posada en marxa de l’estació d’esquí, la construcció de l’hotel, l’habilitació de les activitats d’estiu i la construcció d’un nou remuntador.
Per posar en marxa l’estació al primer any, la qual compta inicialment amb les pistes d’esquí, el lloguer, les guixetes, servei de restauració i l’alberg, cal fer una inversió de 2’5 milions d’€ aproximadament. D’aquesta inversió no es tindran beneficis el primer any, els beneficis seran a partir del segon any i seran de 433.956 € aproximadament, havent recuperat la inversió inicial i cobert les despeses. Per tant, aquests beneficis són només de l’estació d’esquí, la qual només funciona al hivern.
La construcció de l’hotel comporta una aportació de 20 milions d’€. Aquesta inversió es fa en dues fases, la primera i la segona, aportant a cada una la meitat del total (10 milions d’€). Un cop finalitzat el resort, es preveu que es recuperi la inversió al cap de catorze anys.
Les activitats d’estiu requereixen una inversió de 85.000 €. Aquesta inversió es recupera directament el primer any. Els beneficis esperats restant l’aportació inicial s’espera que siguin de 131.000 €.
Per acabar, resta la inversió en un nou remuntador, el qual s’instal·larà en la tercera fase del projecte. Aquest nou remuntador es contempla que es farà reutilitzant al màxim l’antiga instal·lació, per tant, la inversió necessària serà de 5 milions d’€. Aquesta inversió es recuperarà en dos anys, tenint en compte que l’estació d’esquí té a partir del 5é any uns beneficis de 3 milions d’€/temporada aproximadament.
INVERSIÓ (€) | TEMPS INVERSIÓ | TEMPS | PRIMERS | |
RECUPERACIÓ INVERSIÓ | BENEFICIS NETS (€) | |||
Posada en marxa estació esquí | 2.500.000 | 1ª Fase (1) Hivern | 1 any | 433.956 |
Habilitació activitats estiu | 85.000 | 1ª Fase (1) | 1 any | 131.000 |
Construcció Hotel-Resort (1) | 10.000.000 | 1ª Fase (1) Estiu | 14 anys | 704.395 |
Construcció Hotel-Resort (2) | 10.000.000 | 2ª Fase | ||
Remuntador nou | 5.000.000 | 3ª Fase (2) | 2 anys | 1.059.360 |
*Els beneficis nets són aproximats, basats en les taules de l’apartat Pressupost |
El objetivo del presente documento es la realización de una memoria de cálculo para una cubierta de 2 pistas de pádel en Es Castell, Menorca, realizada con el sistema de estructura COVER-TEG.
Las pistas de pádel se encuentran en una zona urbana sin edificios de altura existentes.
La estructura de cubierta se compone de una retícula espacial de barras tubulares conectadas entre ellas mediante uniones atornilladas. Sobre esta retícula descansa el cierre de la cubierta, definido a dos aguas con pendiente del 7% (4º) y que irá conectado a los perfiles del poste superior de la retícula.
Asimismo, la retícula que conforma la estructura de cubierta, se apoya sobre 12 pilares de alturas variables, en base a la inclinación en que se dispondrá la retícula para conseguir la pendiente de la cubierta.
La cubierta cubre una superficie de 502,00 m2. El perímetro es 42,9 m por 11,7 m.
El sistema COVER-TEG es un sistema estructural que permite configurar celosías espaciales de barras tubulares para aplicaciones muy diversas. Con el fin de dar la mejor solución posible para los cerramientos de cubierta, se ha optado por la utilización de este innovador sistema de cubierta en celosía. Este documento recoge la redacción de la Memoria de Cálculo de este sistema estructural.